El llibret de falla : explicació i relació de la festa, 1850-2014

MARÍN i GARCIA, Josep Lluís (coord.). El llibret de la falla : explicació i relació de la festa, 1850-2014. València : Generalitat Valenciana, 2014.

El dia 13 de març es va inaugurar l’exposició El llibret de falla : explicació i relació de la festa, 1850-2014. Des del primer moment ens va interessar esta mostra que parla sobre els llibrets de falla, una tipologia documental pròpia i característica de la festa de les Falles.

En la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia conservem alguns llibrets, uns actuals i altres més vells, i volíem anar a visitar l’exposició. Vam concertar una visita guiada amb l’Associació d’Estudis Fallers i vam tindre el plaer de conéixer a fons el gran món dels llibrets de falla amb un guia excepcional, el coordinador del catàleg, Josep Lluís Marín Garcia.

Des del primer llibret de Falles, el de Bernat i Baldoví de 1850,  fins l’últim llibret guanyador del Premi de Promoció del Valencià  — que atorga la Generalitat Valenciana i que enguany ha premiat el treball de la falla Penya el Mocador de Sagunt —, hi ha un llarg recorregut que narra esta exposició. Queden pocs dies per gaudir d’ella, així que des de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia vos animem a fer la visita. No oblideu que teniu fins el dia 20 d’abril!

Nosaltres  tornàrem a la Biblioteca amb una bona experiència, amb exemplars de llibrets de falla actuals que vam poder agafar i amb alguns exemplars del catàleg de l’exposició. El catàleg ha estat editat només en suport digital, però no està en línea, sinó dins un pen drive en forma de targeta. A més a més també tornàrem amb la promesa de presentar el llibre a l’Etnobloc. I ací teniu el text que ens han enviat des de l’Associació d’Estudis Fallers, signat pel seu president, Jesús Peris Lorca.

Des de fa més de cent cinquanta anys, el llibret d’una falla és allò que resta després del foc. Gràcies al llibret, podem acostar-nos a les falles del segle xix, a l’imaginari de les classes populars que crearen la festa, a les coses que els feien gràcia, a la seua manera de veure el món, la societat i la seua —la nostra— ciutat. O millor dit, les seues ciutats i pobles, en plural, a partir de l’expansió de la festa de nord a sud de les terres valencianes. Gràcies al llibret de falla se’ns fan més transparents les fotos antigues dels cadafals —quan les tenim—, les concises memòries presentades a l’ajuntament en lluita contra la censura.

Els llibrets ens parlen també de les persones que feien la festa. Apareixen rostres, noms i cognoms de gent del poble que haurien desaparegut arrossegats per la història. Gràcies als llibrets sabem que existiren, que estimaren esta ciutat i esta llengua, que es divertiren en estos mateixos carrers sentint-se quotidianament valencians. Un eco llunyà de traques i rialles ens arriba cada vegada que ens acostem a un llibret antic.

Els llibrets també ens permeten acostar-nos a la mateixa evolució de la festa, a la seua inserció en esta ciutat creixentment modernitzada, és a dir, a la funció —a les funcions canviants— de la tradició en la modernitat, a la manera com s’anava modificant la festa, com anava creixent a mesura que s’anava convertint, de fet, en la festa major de la ciutat. La festa es feia més llarga en el temps i més intensa, i els llibrets creixien en pàgines i en continguts, i canviaven la seua estructura.

Els llibrets de les falles ens conten també una història de resistència: una història de més de cent cinquanta anys de literatura satírica —i més— escrita en valencià. Ells tracen la continuïtat en el conreu de la literatura en la nostra llengua. Ni tan sols els temps més foscos del franquisme aconseguiren eliminar la persistència en la llengua. Gràcies a ells, gràcies als autors en valencià que s’acostaren a les Falles, gràcies als autors populars que continuaven la tradició, gràcies al sentiment popular que les Falles havien de ser en valencià, la nostra llengua ha arribat viva —i escrita— fins a nosaltres.

Hui els llibrets són això i més. Són cultura en valencià, cultura valenciana. Són poesia satírica, monografies fonamentals sobre temes diversos, expressió artística. A la ciutat de València i en altres comarques de la nostra terra: a Gandia, a Xàtiva, a Borriana, a Alzira, a Torrent… vertebrant territori. Les falles són societat civil i, per això, els llibrets són expressió de societat civil: un patrimoni de tots i de totes, i una esperança per al futur.

Esta exposició és una aproximació a esta història. A estes històries. Els investigadors de l’Associació d’Estudis Fallers hem volgut recordar la importància que tenen els llibrets de falla en la nostra cultura. Reflexionar al seu voltant i mostrar alguna cosa de tota la riquíssima informació que ens donen sobre la nostra societat i la nostra història, sobre la història del nostre poble. Però, sobretot, deixar que els llibrets antics ens parlen, convidar tots els visitants d’esta exposició a llegir eixes cartes des del passat —missatgers del temps— que són els llibrets de falla. Perquè està ací tot un temps perdut esperant que els obrim per a actualitzar-se davant dels nostres ulls i les nostres imaginacions.

És per això que estos dies, mentre rodem la nostra exposició —les exposicions es roden com les falles— és possible que ens semble sentir eixe eco de rialles antigues, de rialles recents, la de gent que fa festa en valencià, que viu la cultura valenciana: una comunitat que, parafrasejant Vicent Andrés Estellés, celebra unida al carrer el goig de sentir-se valencians en arribar el més de març.

Jesús Peris Llorca

President de l’Associació d’Estudis Fallers

Per tancar esta presentació vos deixem amb el vídeo documental que també trobareu al llibre digital, encara que està en accés públic des de You tube i des de hui a l’Etnobloc. Disfruteu!